EL MITE DE ANTÏGONA

EL MITE DE ANTÍGONA:

Antígona, filla de Edip y Yocasta, germana de Eteócles, Polínice e Ismene. Es una de les figures més rellevans del teatre grec.
Antígona va acompanyar al seu pare (el rey de Tebas) al exili y, després de la seva mort va torna a la ciutat.

Els seus dos germans, varons de Antígona es trobaben constantment convatin per el tro de Tebas, degut a una maldicció que el seu pare habia llençat contra ells. Es suposava que Eteocles y Polinices es tronarien el tro periodicament pero, en algun moment, Eteocles va decidr quedarse en el poder despres de complir el seu periode. Polinices ofes, busca ajuda a una ciutat propera, arma un ejercit y torna per reclama el que es seu. La guerra conclou amb la mort dels dos germans.
Creonte, aleshores es converteix amb rei i mana que no els enterresin. Però Antigona desideix enterra els seus germans i realitzar sobre els cossos els corresponents ritus, rebelan't-se contra Creonte, el seu tiet i el seu sogre. (estava comprometida amb Hemón).
Quan Creont es va entera, Antígona va ser condenada a mort: va ser tancada viva i es va suisidar penjan-se, però quan Hemón la va veure morta, es va suisidar.
Mentres Euridice, esposa de Creont i mare de Hemón, es suisida en saber que el seu fill es mort Les morts de Euridice i Hemón, provoquen un mal esta constant a Creont, qui finalment s'adona del seu error al haber decidit mantenir la sobirania per sobre de tots els valors religiosos i familiars.