viernes, 22 de marzo de 2013

NEOPOPULARISME

  • El neopopularisme va se un corrent poètic que va sorgir al segle XIX a partir del post-romanticisme, aquest va influir especialment en la generació del 27, un reconegut gruop de poetes del segle XX.
  • Van conrear aquest estil: Federico García Lorca, Rafael Alberti, Emilio Prados, Gerardo Diego, Dámaso Alonso i Bartomeu Rosselló-Pòrcil, entre altres. 
  •  El Neopopularisme va ser un moviment especialment andalús, sorgit com una reacció contra la literatura massa elitista i universalista del Modernismo i la fredor i hermetismo de les Avantguardes, especialment de l'Ultraísmo . 
  •  Tracta d'imitar la métrica i l'esperit popular (Volksgeist) de la lírica tradicional inclosa en els cançoners del Renaixament, com els de Gil Vicente i Juan de l'Alzina...
  •  Va ser el moviment més eficaç contra el Modernisme i també contra els ismos previs a ell. Al modernisme ho va posar una temàtica tradicional i un joc preciosos d'imatges noves. El retorn al popular afecta als temes i a la métrica. Van utilitzar el romanç, les còpies i les formes realistes gracioses dels cançoners medievals.
         L'ORIGEN DEL CORRENT:

  • L'origen del neopopularisme es troba en el grup dels poetes post-romantics inspirats per Heinrich Heine, dels quals  destaquen: Gustavo Adolfo Bécquer, Augusto Ferrán i Rosalía de Castro.
  • Amb la finalitat d'oposar-se a la poesia del modernisme i als moviments d'avantguarda.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

SONET FÀCIL A UN AMIC DE BELLA CONVERSA
 
 Oh! que metefísicament
descabdella i explicava,
deslligant la paraula esclava,
nuesa entre goig i turment!

Cada mot fugis en el vent 
de l'absència en què es deturava:
subtil de seny i excés, semblava
fingir la tornada amatent.

En el dilit del pensament 
hi havia una aigua que brillava
amb un dringar fúlgid d'argent.

Trofeu del goig i del turment
del mot que, quan es defullava,
queia metafísicament

viernes, 15 de marzo de 2013

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel va néixer el 13 d'agost de 1913 a Ciutat de Mallorca. D'origen humil, va cursar la carrera de Filosofia i Lletres, de la qual es va llicenciar amb premi extraordinari. Va fer els estudis primaris al col·legi dels pares teatins i l'any 1923, va ingressar a l'Institut de Palma, on va ser alumne de Gabriel Alomar, que li va encomanar l'interès per la literatura i el va animar a col·laborar a la premsa local. El 1930 va publicar a Madrid una Antología de poetas mallorquines que va prologar i, en part, va traduir. 


Becat per la Diputació de les Illes, es va traslladar a Barcelona per estudiar Filosofia i Lletres i va viure a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on va organitzar la biblioteca i la va dirigir. L'any 1931 va ser delegat de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya al Congrés d'Estudiants Hispànics de Madrid.

A la Universitat va fer dues amistats decisives: Carles Riba, del qual va ser deixeble, i Salvador Espriu. L'any 1933 va participar en un creuer pel Mediterrani amb el grup d'universitaris. Alguns dels seus poemes són fruit d'aquesta experiència per terres d'Egipte, Palestina i Grècia. Els reculls Nou poemes (1935) i Quadern de sonets (1934) poden considerar-se primeres provatures i revelen les influències rebudes d'una banda de l'anomenada Escola Mallorquina, pel que fa a la contenció del sentiment i la forma treballada, i, de l'altra, la influència rebuda del seu mestre de jove, Gabriel Alomar, pel que fa a la recerca de la sonoritat de les paraules i per la tria temàtica.

L'any 1935 es va traslladar a Madrid per preparar el doctorat sobre l'estil de Gracián, i l'any 1936 hi va tornar per enllestir oposicions a una adjuntia de càtedra d'institut. Va exercir a l'Escola Plurilingüe i va mantenir contactes amb editors madrilenys. S'autoanomenava "català de Mallorca" i es va preocupar de la incorporació de la literatura de les illes Balears als corrents peninsulars.

Quan va començar la guerra civil espanyola, va tornar a Barcelona i va col·laborar en diverses tasques culturals a la rereguarda fins que va haver d'incorporar-se a l'exèrcit, però, llavors, sobtadament va patir una tuberculosi i va ser traslladat al sanatori del Brull, al Montseny (Osona) on va morir al cap de pocs dies, el primer de gener de 1938.

Pòstumament es va publicar el tercer recull poètic, Imitació del foc, (1938), que representa la culminació de la seva trajectòria poètica i en el qual es troben ressons del seu interès per la literatura castellana, un neopopularisme semblant al de García Lorca o Rafael Alberti i també la forma acurada de Jorge Guillén. No hi falten tampoc repercussions del surrealisme europeu i de l'avantguardisme introduït a Mallorca pel seu amic M. A. Colomar. Aquesta obra era dedicada al seu amic, l'escriptor Salvador Espriu. Precisament, aquest autor, després de la guerra civil, es va decidir per la poesia, arran de la mort de Rossellò-Pòrcel, per la qual s'havia sentit molt afectat.


A més de l'obra poètica, Rosselló-Pòrcel va traduir diversos textos com ara la Història del soldat, de Ramuz, que es va poder representar, i d'altres peces del francès i del llatí, que no va arribar a publicar sinó la traducció de Prometeu mal encadenat d'André Gide. La seva obra crítica, en bona part inèdita, consta dels treballs "Notas a Guillén" i "En torno a la poesía de Quevedo".

L'impacte de la seva obra va ser considerable en autors joves de la generació de la guerra civil que el consideraven un símbol de l'anomenada "generació sacrificada". Fidel a la seva memòria, Josep Palau i Fabre va compondre Imitació de Rosselló-Pòrcel, i va propiciar així que l'autor es convertís en un mite. Segons l'assagista Joan Fuster, "el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel fou un esbós del que hauria pogut ser".

Rosselló-Pòrcel va deixar una obra breu però densa, que es troba inclosa en la majoria d'antologies de poesia catalana. Rapsodes i cantants, com Maria del Mar Bonet i Celdoni Fonoll, entre d'altres, han musicat i interpretat alguns dels seus poemes. 
 
 Obra :

Poesia


  • Quadern de sonets. Barcelona, 1934.
  • Nou poemes. Barcelona, 1936.
  • Imitació del foc. Barcelona, Edicions de la Residència d'Estudiants, 1938 / Barcelona: Edicions 62, 1991.
  • Antologies