NEOPOPULARISME

• El neopopularisme va se un corrent poètic que va sorgir al segle XIX a partir del post-romanticisme, aquest va influir especialment en la generació del 27, un reconegut gruop de poetes del segle XX.

• Van conrear aquest estil: Federico García Lorca, Rafael Alberti, Emilio Prados, Gerardo Diego, Dámaso Alonso i Bartomeu Rosselló-Pòrcil, entre altres. 

•  El Neopopularisme va ser un moviment especialment andalús, sorgit com una reacció contra la literatura massa elitista i universalista del Modernismo i la fredor i hermetismo de les Avantguardes, especialment de l'Ultraísmo . 

•  Tracta d'imitar la métrica i l'esperit popular (Volksgeist) de la lírica tradicional inclosa en els cançoners del Renaixament, com els de Gil Vicente i Juan de l'Alzina...

•  Va ser el moviment més eficaç contra el Modernisme i també contra els ismos previs a ell. Al modernisme ho va posar una temàtica tradicional i un joc preciosos d'imatges noves. El retorn al popular afecta als temes i a la métrica. Van utilitzar el romanç, les còpies i les formes realistes gracioses dels cançoners medievals.

         L'ORIGEN DEL CORRENT:

• L'origen del neopopularisme es troba en el grup dels poetes post-romantics inspirats per Heinrich Heine, dels quals  destaquen: Gustavo Adolfo Bécquer, Augusto Ferrán i Rosalía de Castro.

• Amb la finalitat d'oposar-se a la poesia del modernisme i als moviments d'avantguarda.