SONET FÀCIL A UN AMIC DE BELLA CONVERSA
Oh! que metefísicament
descabdella i explicava,
deslligant la paraula esclava,
nuesa entre goig i turment!
Cada mot fugis en el vent
de l'absència en què es deturava:
subtil de seny i excés, semblava
fingir la tornada amatent.
En el dilit del pensament
hi havia una aigua que brillava
amb un dringar fúlgid d'argent.
Trofeu del goig i del turment
del mot que, quan es defullava,
queia metafísicament
No hay comentarios:
Publicar un comentario