MOVIMENT SURREALISTA

SURREALISME:

Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginativas i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat. Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'André Breton, generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellesa serà convulsiva o no ho serà". Diversos cops els adherents al surrealisme han militat en el comunisme i en l'anarquisme per avançar un canvi polític social i polític de termes radicals, amb l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagin estat transformades es podrà fer possible una participació general en el surreal. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment feminista i en activitats radicals de protecció del medi ambient per raons similars.
La paraula surreal és emprada a vegades amb la intenció de descriure juxtaposicions inesperades o l'ús de nonsequiturs en l'art o en el diàleg, particularment quan aquestes juxtaposicions són presentades com si fossin consistents. Aquestes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i molts cops no hi tenen cap connexió directa, i són emprades tant en contexts formals com en informals. Aquest ús ha estat durament criticat pels surrealistes.

• Característiques generals

Ja en 1866, Zola havia escrit: «L’obra d’art és el resultat de síntesi entre un element
fix, la naturalesa, i un element variable, l’home». Aquest equilibri s’ha assolit en la
història de l’art molt poques vegades. Els moviments estètics del segle XX han
aprofundit, parcialment, només en un dels sentits: objectiu o subjectiu. El grup De Stijl,
Malèvitx i Mondrian han basat la seva pintura en un dogmatisme racional, en la
recerca d’una realitat suprema i absoluta, o geomètrica. Com a reacció a aquest
racionalisme, sorgeixen els dadaistes i els surrealistes, que es declaren a favor de les
lleis o antilleis de l’atzar. La bellesa pot sorgir «de la trobada fortuïta d’una màquina de
cosir y un paraigües en una taula de dissecció».
L’anarquisme dadaista pretenia destruir tots els valors establerts, totes les regles
estètiques, socials i polítiques de la nostra cultura. Per això, el surrealisme sorgeix
immediatament amb un programa constructiu que ofereix una nova opció cultural per
aquest món assolat per la revolució Dadà. La gran importància del surrealisme estreba
en el seu esperit positiu, que apareix com un testimoni de fe en la creació enfront del
panorama nihilista o escèptic del seu temps. La finalitat del moviment és, en paraules 

de Breton, sintetitzar els conceptes, fins aleshores contradictoris, de somni i realitat en
una realitat absoluta, en una “surrealitat".
Els surrealistes, tanmateix, no renunciaven a proclamar l’alliberació de l’home. El seu fi
primordial era precisament redimir a la humanitat de l’utilitarisme irrisori de l’època. La
imaginació és l’arma que esgrimeixen per complir el seu programa revolucionari.
El fi del surrealisme és, en certa manera, la recerca del que és meravellós. Per
conseguir aquest propòsit no dubten a agrupar i reunir els objectes més contradictoris.
Per a Breton, la millor imatge surrealista és aquella que presenta un grau més alt
d’arbitrarietat. El surrealisme pretén arribar a la superació dels contraris, i per això
recorre sense por a la representació d’elements contradictoris. Per aquest fi utilitza fins
i tot la ironia o l’humor, aprofitant així els equívocs i els múltiples significats de la
realitat. Altres vegades recorre al subconscient o al somni per resoldre la lluita dels
contraris en una atmosfera màgica o al·lucinant.