PERE CALDERS

(Barcelona, 1912 - 1994) Escriptor i periodista espanyol en llengua catalana de singular obra, caracteritzada per l'ús metaliterari del sobrenatural en diverses de les seves formes. Va cursar estudis a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, i va combinar la seva vocació literària amb l'activitat de dibuixant. Al 1936 va participar en la direcció de la revista L'Esquella de la Torratxa i va publicar la novel · la La glòria del doctor Larén (La glòria del doctor Laren) i el llibre de contes El primer Arlequí (El primer arlequí). Aquest últim va ser l'inici del que seria la faceta més destacada i coneguda de l'autor: la narració curta en què refusa el tractament directe de la realitat per relatar mitjançant la mitologia i el símbol, amb una gran habilitat per barrejar realitat i fantasia.


Durant la guerra civil, va escriure Unitats de xoc (1938, Unitats de xoc) i la novel · la Gaeli il 'home deu (Gaeli i l'home déu), que va ser extraviada, editant-se en 1986. En acabar la guerra es va exiliar a Mèxic. En 1955 va publicar el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (Cròniques de la veritat oculta), que va obtenir el Premi Víctor Català. Altres volums de relats van ser Gent de l'alta vall (1957, Gent de l'alta vall) i Demà ​​a les tres de la matinada (1959, Demà ​​a les tres de la matinada).

La seva activitat periodística va ser intensa durant la seva estada al país nord-americà, col · laborant a La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau, a més de participar en la fundació de la publicació periòdica Lletres i redactar els Fascicles literaris (1958-1959). De tornada a Barcelona (1963), va publicar més col · leccions de contes: Aquí descansa Nevares (Aquí descansa Nevares, 1967), Tots els contes (1968, Tots els contes), recopilació de les seves narracions que va rebre el Premi Crítica Serra d'Or en 1969, i Invasió subtil i altres contes (1978, Invasió subtil i altres contes, Premi Crítica Serra d'Or i Lletra d'Or), així com les novel · les l'ombra de l'atzavara (1964, l'ombra de l'atzavara, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966, Ronda naval sota la boira).

L'èxit popular li va arribar el 1979 amb l'escenificació de diversos relats seus per part del grup teatral Dagoll Dagom, sota el títol d'Antaviana, i es va acompanyar del reconeixement institucional: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986), Premi Narrativa Ciutat de Barcelona (1987), Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992) i Premi Nacional de Periodisme (1993).

MICRORELATS:

Diuen que el microrelat és un gènere del futur. El món actual, avesat a l'acció i a les presses, no està per romanços. S'han acabat les descripcions precises i els monòlegs farcits de reflexions. Ara cal tirar pel dret, i quantes menys paraules es facin servir, millor. Tot això ja ho devia intuir el gran Pere Calders l'any 1984. La tercera part del seu De teves a meves (Editorial Laia) – un recull de 32 contes que, tal i com diu la portada, acaben més o menys bé – porta per títol “Contes breus”. Quinze històries de tres línies a mitja pàgina; en l'argot del 2008, quinze “Microrelats” o “Microcontes".

El REALISME MÀGIC:

El realisme màgic és un moviment literari hispanoamericà que neix com a via d'experimentació de noves formes narratives. Recull aspectes del regionalisme, del neorrealisme i de la novel·la de protesta, i intenta adoptar els recursos estilístics de la poesia a la prosa. Amb la imaginació com millor aliada, transforma els fets normals i quotidians, en un relat mític i fantàstic, i el dóna un aire més eteri gràcies a la utilització de recursos onírics. És un moviment innovador, que ha integrat en la literatura el univers físic i simbòlic del mon indígena americà: les creences ancestrals, la natura, la història, el mite i la màgia. Amb la combinació de tots aquests aspectes, i buscant la autenticitat, aconsegueix que l'irreal sembli real, i que la narració es converteixi en una "història-somni-poesía".
El primer escriptor que va començar a impregnar la realitat de la màgia va ser Demetrio Aguilera Malta, encara que no va ser conscient de la rellevància que tindria la seva innovació estilística. Alguns anys després de la aparició de les primeres obres de Aguilar Malta, Miguel Ángel Asturias i Alejo Carpentier anunciarien la teoria de "lo maravilloso", i marcarien les bases i característiques del nou estil. Posteriorment, el realisme màgic ha donat escriptors com Gabriel García Márquez, Isabel Allende o Laura Esquivel.Arundhati Roy ha estat comparada amb Gabriel García Márquez, pel poder de evocació que té la seva narrativa, la riquesa de la descripció i la seva capacitat per anar més enllà dels límits palpables de la realitat. Qualificada per molts com escriptora del realisme màgic, la seva prosa reuneix la tríade "història-somni-poesia", i el seu domini absolut de les imatges i del llenguatge, fan que la seva recreació del món de la infància sigui insuperable.