EL PIS LLOGAT

El terra d’aquella casa era ben polit i net. En entra vaig trobar-me un anell de casats amb una nota al costat: “T’esperava, vine’m a buscar al carrer Alba Rosa Nº 16 primer pis. Vaig agafar la nota conjuntament amb l’anell i vaig emprendre camí cap aquell carrer.

Truco al timbre, ningú obra, de cop en el meu pensament hi ha una lluita entre la meva consciencia i el meu pensament.

-Entra!

-No entris

-Vols fer el favor d’entrar?

-Moriràs, no entris, no siguis absurd!

De cop d’aquella porta me’n va sortir una noia molt bonica. Se’m va presentar i al donar-me la mà vaig fixar-me que portava el mateix anell que jo havia trobat en el pis de lloguer que acabava de llogar. Em va voler fer entrar però vaig decidir anar-hi un altre dia.

A l’endemà vaig presentar-me altre cop davant del portal d’aquell pis, ella tot just arribava d’algun lloc. Em va fer entrar i jo vaig acceptar. Li feia preguntes i no me’n arribava a contestar cap.

-I com és que m’hi esperava?

-Quants anys tens? (canviant de tema)

-20 anys acabats de fer -va contestar- I què hi feia l’anell al pis?

-Com has dit que et deies? ( tornant a canviar de tema)

Vaig agafar la jaqueta hi vaig marxar sense contestar-la. Als dies següents van començar a passar coses al pis, les llums s’apagaven, i s’encenien, el vídeo caset s’engegava i s’apagava, les portes feien soroll...

Al despertar vaig trobar-me una altre nota: “Viuràs condemnat a la por”.

Ràpidament vaig anar-la a veure, vaig dir-li que a quina mena de joc estava jugant i de cop sense donar-me’n conte em vaig veure atrapat en un munt de cordes.

Vaig preguntar-li moltíssimes coses de les quals cap me’n va dir la resposta. Estava fet un embolic.

De cop, davant dels meus ulls va aparèixer un llibre obert per la pàgina 13. Segons diuen, el número 13 és el de la mala sort. En aquells moments vaig veure com el món se’m queia a sobre. Del llibre en van sortir unes paraules, les mateixes que a l’ultima nota. A partir d’aquell moment la meva vida va canviar.

[...]

A hores d’ara em trobo altre cop a la casa que vaig llogar, no me’n recordo de gaire res, només sé que estic casat, que al dit anul·lar de la mà dreta porto l’anell que en un principi m’havia trobat en el pis de lloguer. Pel pis no paren de corretejar dues nenes rosses i una dona que sembla ser la meva esposa amb un aspecte molt familiar.